Calçots al forn amb la nostra versió de la salsa romesco

Recomanació

"Acompanyeu els calçots d'un bon vi de la terra i d'una carn a la brasa amb allioli"

Nivell dificultat Mig

Temps de preparació 90 minuts

Recepta per a 4 persones

Preu mig

Ingredients

48 calçots

Per a la salsa:

4 tomàquets madurs grans

1 cabeça d'alls

50gr d'ametlles torrades picades

50gr d'avellanes picades

125ml d'oli

vinagre

2 nyores o 1 culleradeta de postre de polpa de nyora ja preparada.

Instruccions

En primer lloc posem a escalfar el forn a 180º

En una safata posem els tomàquets i la cabeça d'alls i ho posem a escalivar al forn durant uns 45 minuts.

A continuació, agafem les nyores i les posem en remull en aigua calenta.

Mentre ho tenim al forn, agafem els calçots i els netegem tallant la part més verda i traient la primera capa. A continuació els rentem per treure tota la terra i tallem les arrels de la punta. Un cop nets els calçots els reservem.

Quan els tomàquets i els alls estiguin escalivats, els traiem del forn i els deixem refredar una mica.

Aprofitarem aquests minuts per posar la primera tanda de calçots al forn (si tenim dues reixes de forn ho podem fer en una sola tanda).
Posarem els calçots en dues fileres i els posem a la part mitja del forn. A sota hi deixarem la safata fonda del forn perquè hi vagi caient l’aigua que deixen anar.
Els deixarem coure durant 15 minuts i després els donem la volta i coem uns 15 minuts més.

Mentre van fent-se els calçots, en un bol posem els tomàquets i els alls pelats, les ametlles i avellanes picades i la carn de les dues nyores i dues cullerades de vinagre.
Ho passarem pel turmix i hi anem afegint mica en mica l’oli fins que ens quedi una textura cremosa.
Tastem la salsa i rectifiquem de sal, vinagre fins que estigui al punt que ens agradi.

Ho servim tot plegat i que vagi de gust!

més informació

viquipèdia Avui us deixem una mica d’informació sobre l’origen dels calçots. Si voleu saber-ne més, només heu de fer clic al logo de la viquipèdia.

Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.

Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es mengen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments, rabasses o rabassons de vinya i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la dita salvitxada, que és una salsa de tipus romesco.

No fou fins a mitjan segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l’Alt Camp, particularment gràcies la divulgació feta per la colla artística i humorística l’Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va fer 100 anys l’any 1996. S’hi celebren tres concursos : el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la ‘calçotada’ i el concurs de menjadors de calçots.

receptes